El nostre centre, el CEIP MOLÍ D’EN XEMA fa ensenyament en català
perquè és la llengua del territori, de MANACOR i de MALLORCA.
L'escola
no vol infants separats per raons de llengua; els vol mesclats i que tots
participin de les mateixes experiències i convisquin culturalment junts i
enriquits amb les aportacions de tots.
Per
avançar pedagògicament i socialment l'escola disposa d’un projecte educatiu
integrador, que afavoreix la cohesió, no discrimina ningú i ha estat aprovat
pel consell escolar del centre. Les primeres experiències en dues línies, a
principis dels anys 80 del segle passat, molt prest es van haver d'arraconar
perquè separaven l'alumnat en classes socials ben diferenciades .
El
castellà l'aprenen al llarg del procés d'escolarització obligatòria, de manera
que als 16 anys s'assegura el domini de les dues llengües, la catalana i la
castellana, que és el que preveu la llei.
Dins
l’escola també aprendran anglès o una altra llengua estrangera que el centre
triï. Les llengües que s'ensenyen a l'escola només s'assoleixen plenament si
s'empren en un context real de comunicació.
Els infants de famílies
castellanoparlants o catalanoparlants, tenen assegurat el domini de la llengua
castellana a través dels mitjans de comunicació presents a tot arreu i de
l'escola que ensenyarà el castellà durant tots els anys que duri la seva
escolarització.
Elegir l'aprenentatge de la lectoescriptura en català
és elegir que aprenguin a llegir i escriure en dues llengües alhora, elegir
l'aprenentatge de la lectoescriptura en castellà és elegir que n'aprenguin
només en una.
Els mestres d’aquesta escola volen recomanar a les famílies que
viuen i treballen a MALLORCA que és bo per als seus fills i filles fer
l’ensenyament en català i arribin a tenir un bon domini de la llengua pròpia i
així puguin arribar a tenir les mateixes oportunitats que els autòctons. No
dominar formalment la llengua del territori els pot restar oportunitats
futures.
Les
escoles que fan l’ensenyament en català estan molt ben considerades socialment
perquè tenen projectes pedagògics oberts, amb uns fonaments sòlids, ben
articulats amb la realitat social actual i coherents amb l’entorn, la història
i la cultura pròpia del territori. Aquestes escoles tenen més demanda de places
de les que poden assumir i els infants escolaritzats, hi aprenen les dues
llengües.
Els
infants de tres i quatre anys tenen una facilitat especial per aprendre
llengües precisament en aquestes edats primerenques. És un bon moment per
ensenyar-los la llengua pròpia del territori on viuen i començar a introduir el
coneixement d’una altra llengua.
Els
infants que acaben la primària amb un bon nivell de català i de castellà, estan
més ben preparats per assolir el títol de graduat en secundària obligatòria i
el batxiller i per tenir un més fàcil accés a les universitat del nostre entorn
més proper.
Una
formació que asseguri que l’alumne quan acabi els seus estudis s’expressi,
oralment i per escrit, en català i castellà, li dóna avantatges a l’hora de
trobar feina a les nostres illes.
Cada
curs més alumnes de les Illes Balears trien voluntàriament fer els exàmens de
la selectivitat en català.
Els
alumnes que fan l’ensenyament 100% en català al territori on és llengua pròpia,
obtenen millors qualificacions en castellà, que els que estudien només en
castellà a Castella. Segons un informe fet pel propi Ministeri d’Educació del
Govern de l’Estat.
Estudiar
català no implica, per als infants de famílies d’altres cultures, perdre els
seus orígens o la seva identitat. Dins les escoles practicam la integració ben
entesa i la valoració de les diferències culturals en el que anomenam
interculturalitat i no només multiculturalitat.
La
immersió lingüística a l’escola en la llengua pròpia de cada territori és un
bon sistema per a la integració de les diferents cultures que conviuen en un
mateix espai geogràfic. Així ho avala un estudi fet per un equip independent de
la Unió Europea.
Separar
l’alumnat per raó de llengua és separar la societat en origen. La realitat
històrica de les illes ens demostra que hi ha una comunitat lingüística que no
està en igualtat de drets respecte d’altres grups.
Començar
per aprendre el castellà durant dos o tres cursos, si el projecte de centre és
en català, farà que els infants no catalanoparlants, tenguin dificultats per
seguir l’ensenyament a partir de segon de primària, ja que no hauran fet català
i els costarà més seguir la vida acadèmica normal del centre.
